Dret privat
El concepte de Dret privat andorrà està integrat per les institucions de Dret civil i de Dret mercantil, que en altres països constitueixen matèries jurídicament i doctrinalment separades, i actualment es troba en un procés de codificació molt reclamat pels operadors jurídics, però encara en fase sectorial, pel fet que una part del contingut regulador del Dret privat andorrà, a banda de determinades matèries regulades per lleis especials, està format encara per les normes del ius commune romà i canònic, tot i que el costum i, especialment, la jurisprudència les han anat adaptant a l’evolució i als canvis familiars, socials i econòmics que ha experimentat el Principat d’Andorra, particularment els darrers anys.
Els principis de seguretat jurídica, de confiança legítima i protecció als tercers informen l’actual ordenament jurídic andorrà.
En aquest sentit, és molt il·lustrativa l’Exposició de motius de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que estableix que es vol continuar el procés indicant, a partir de la Constitució del Principat d’Andorra de 28 d’abril de 1993, de regulació del dret privat andorrà, de manera que explica textualment que “És precís continuar la tasca amb un procés exhaustiu d’ordenació normativa del Dret privat, de les lleis que regulen directament la vida i les relacions de les persones, les seves propietats i els seus negocis, la seva família i les seves herències.
La mateixa Carta Magna, en el capítol V del títol II, reconeix en el seu article 27.1, juntament amb el dret a la propietat privada, el dret a l’herència, els quals, juntament amb altres drets i principis constitucionals, segons l’article 39.3 de la Constitució, conformen la legislació i l’acció dels poders públics. Aquesta Llei de la successió per causa de mort, com a part del procés de regulació del Dret privat, contribueix a consolidar la identitat andorrana, a confirmar l’estatus d’Andorra com a Estat sobirà dintre d’Europa i a augmentar la seguretat jurídica”.
Un aspecte a mencionar de l’ordenament jurídic andorrà és que no compta amb un registre públic immobiliari de la propietat.
Els principis de seguretat jurídica, de confiança legítima i protecció als tercers informen l’actual ordenament jurídic andorrà.
Dret internacional privat
El Principat d’Andorra, com a Estat sobirà, no és aliè a la comunitat internacional i, en aquest context internacional, el legislador ha tingut en compte la regulació europea en matèria de successions per causa de mort i l’ha adaptada a les particularitats andorranes. En aquest sentit, es parteix de la unitat i universalitat de la successió sense distingir entre béns mobles i immobles i, d’altra banda, de la determinació de la llei personal per part de la nacionalitat com a punt de connexió, de manera que implica l’aplicabilitat de la llei successòria andorrana, inherent a l’estatut personal, amb independència del lloc on es trobin els béns o on hagi tingut lloc la mort del causant.
Es tracta, doncs, d’una regulació diferent del Reglament de la Unió Europea núm. 650/2012, del Parlament europeu i del Consell de 4 de juliol de 2012, relatiu a la competència, la llei aplicable, el reconeixement i l’execució de les resolucions, a l’acceptació i l’execució dels documents públics en matèria de successions mortis causa i a la creació d’un certificat successori europeu (Diari Oficial de la Unió Europea el 27 de juliol de 2012). La regulació és diferent, en base a la tradició jurídica andorrana i, especialment, en base a la regulació de la nacionalitat i la residència habitual, de manera que es desestima el criteri de la residència habitual com a punt de connexió únic, com també la possibilitat d’elecció de la llei aplicable i, finalment, es reconeix l’aplicació de fet de la llei derivada de la residència habitual segons les circumstàncies del cas.
D’aquesta manera, en l’ordenament jurídic andorrà es formula una clàusula d’adaptació en un doble sentit:
- Els tribunals andorrans són competents per a resoldre sobre la totalitat de la successió per causa de mort, quan la llei personal del causant en el moment de la mort sigui l’andorrana. També són competents en els supòsits en què el causant tingués en el moment de la seva defunció el domicili i la residència al Principat d’Andorra i també quan fos titular de béns o drets situats al Principat d’Andorra.
- En cas que, excepcionalment, resulti clarament de totes les circumstàncies del cas que, en el moment de la mort, el causant tenia un vincle manifestament més estret amb un Estat diferent, la llei aplicable a la successió serà la d’aquest altre Estat.
En un altre sentit, les persones andorranes poden fer testament a l’estranger, d’acord amb la llei del país on siguin, fins i tot hològraf, encara que la legislació del país estranger no l’admeti, però no mancomunat, encara que la legislació del país estranger l’admeti. El testament obert o tancat es pot atorgar, d’acord amb la Llei de successió per causa mort andorrana, davant del funcionari diplomàtic o consular andorrà, que tingui reconegudes funcions notarials. Aquests aspectes es troben regulats a la Disposició addicional primera de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort.
En l’àmbit internacional, Andorra forma part dels països del Conveni de la Haia sobre postil·la de validació de documents internacionals (Conveni número 12 de 5 d’octubre de 1961)
Conveni de l’Haia sobre postil·la de validació de documents internacionals
En l’àmbit internacional, Andorra forma part dels països del Conveni de la Haia sobre postil·la de validació de documents internacionals (Conveni número 12 de 5 d’octubre de 1961)
Unión Internacional del Notariado Latino
D’altra banda, el notariat andorrà és membre de ple dret de la Unión Internacional del Notariado Latino (U.I.N.L) des del dia 17 d’octubre de 2004.
Les fonts del dret han estat regulades a la Disposició addicional segona de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort.
Les fonts del dret
Les fonts del dret han estat regulades a la Disposició addicional segona de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort. En aquest context, s’ha de notar, a banda del valor complementari que s’atribueix a la jurisprudència en la seva funció merament interpretadora i aplicadora del Dret, la distinció entre Dret supletori i Dret subsidiari. El valor de la jurisprudència es considera clarament complementari i no creador de normes. Fins llavors, la jurisprudència era considerada com una font del dret.
Respecte de la distinció entre Dret supletori i Dret subsidiari, certament, es tracta d’una distinció instrumental i temporal pel fet que el concepte és únic, en el sentit que en tot cas es tracta de “normes d’aplicació de caràcter supletori”. Ara bé, amb l’expressió “supletorietat normativa” es fa referència al caràcter de dret comú, que no s’ha de confondre amb el concepte de dret supletori extern o aliè (heterointegrador). El caràcter de dret comú implica, d’una banda, que les normes “civils” són les normes “comunes” i “supletòries” de les altres normes civils especials per raó de la matèria i de tota l’altra legislació especial, de dret privat o de dret públic. En canvi, amb l’expressió “subsidiari” es fa referència al fet que l’ordenament jurídic privat andorrà és encara incomplet, de manera que s’ha de recórrer a un ordenament extern i aliè per a aconseguir aquella completesa.
Aquesta subsidiarietat heterointegradora es refereix, en l’àmbit del dret privat i segons l’opinió més general dels autors i de la jurisprudència, al “dret comú o ius commune” romano-canònic adaptat pel costum i per la jurisprudència; tot i que, en realitat, s’hi ha inclòs, sovint, el dret romà, el dret canònic, el dret consuetudinari comú, el dret català, el dret espanyol, el dret francès o el nou dret comú europeu internacional o universal, de tal manera que el dret supletori actual apareix com un conjunt complex de normes d’imprecisa jerarquia i de difícil aplicació. Per això en la Llei s’opta per la fórmula tradicional del “ius commune”, però amb un control d’aplicabilitat constituït pels principis generals del dret andorrà actualment legislat i escrit.
Contacta
Si desitja més informació o ens vol formular una consulta, ompli el següent formulari i ens posarem en contacte amb vostè tan aviat com sigui possible.
Telf: +376 801 000
Situació
La Notaria està ubicada en un edifici i en un despatx adaptats adequadament per a l’accés i desplaçaments de persones amb mobilitat reduïda. D’altra banda, la Notaria està situada en una zona d’Andorra la Vella en la qual hi ha diversos aparcaments públics molt propers.
Carrer Prat de la Creu 36, 2ª planta
AD500 Andorra la Vella-Principat d’Andorra
Horaris
De dilluns a dijous
De 09:00 h a 13:00 h
De 15:00 h a 19:00 h
Divendres
De 09:00 h a 14:00 h
De 15:00 h a 18:00 h
Divendres de Juny a Agost
De 09:00 h a 15:00 h
